Un espai on prendre decisions quotidianes

La llar simulada s’emmarca dins el Programa de Rehabilitació del Servei Especialitzat en Rehabilitació Psiquiàtrica Intensiva (SERPI). Des de ja fa un any, l’equip multidisciplinari de la unitat d’hospitalització de llarga estada valora i selecciona els casos segons el projecte de rehabilitació i els objectius de cada persona. Dues terapeutes ocupacionals i una integradora social organitzen i duen a terme les sessions amb el grup.

L’equip de professionals es reuneix setmanalment per valorar els casos i decidir qui hi participarà, segons el moment del procés en què es troba cada persona atesa. Les terapeutes ocupacionals estableixen els objectius que cal assolir i en realitzen el seguiment i l’avaluació.

Vanessa López és la terapeuta ocupacional que avui facilita la reunió inicial per planificar la jornada. En aquestes trobades grupals s’organitzen les tasques i accions del dia (menús i hàbits d’alimentació saludables, compra i gestió dels diners, bugada i neteja, conservació dels aliments, etc.), s’identifiquen les necessitats i les expectatives i es comenten aspectes de convivència, posant el focus en l’autogestió, la individualitat i la presa de decisions quotidianes.

Durant la dinàmica que sorgeix cada dia es prioritza el desenvolupament d'unes o altres intervencions, en funció de les necessitats, les motivacions i els suggeriments del grup. 

Més tard, en una intervenció individual, la Vanessa acompanyarà i assessorà les persones que ha detectat que tenen més dificultats i que necessiten més suport. 

L’Eloi és una de les persones que forma part d’aquest grup. Fa molts anys que està ingressat en un centre de llarga estada, on el dinar és cada dia a taula i no ha de planificar ni preparar res. Després de dos mesos anant al supermercat acompanyat, avui hi va tot sol per comprar els ingredients necessaris per fer el dinar al pis. Durant aquest temps ha treballat qüestions tan importants com planificar els diners que té i en què se’ls gasta, decidir què vol dinar i intentar seguir una dieta equilibrada. Avui ha decidit que menjarà amanida de pasta.

En el seu cas, ha hagut d’aprendre i entrenar noves habilitats; en altres casos, es tractarà de recuperar aquestes capacitats, perquè algunes persones fa molt de temps que no han tingut l’oportunitat de posar-les en pràctica.

Participar en aquest espai estimula l'Eloi a prendre decisions i l’ajuda a guanyar autonomia i confiança en les seves capacitats, però també li obre una porta a interactuar en una dinàmica no institucionalitzada, a conviure i a sortir de la seva rutina diària hospitalària, en un espai més amable i diferent. I això, segur que promou canvis substancials en ell.  

Mentre ell posa a bullir pasta per fer l’amanida, l’Óscar prepara el seu dinar i l’Antonio aprofita per posar una rentadora: avui toca el mantell i els draps de cuina. No sempre volen dinar tots alhora i avui s’han organitzat per fer els torns en l’ús dels fogons segons el temps de preparació que requereixen els seus àpats i la gana que tenen. L’Antonio li explica a la terapeuta ocupacional que algun dia li agradaria fer una paella entre tots, i els altres es mostren contents i receptius a la proposta.

La rutina del grup dins el pis consisteix, no només en l’elaboració del menjar, sinó també a fer altres tasques domèstiques, com ara rentar la roba, i a compartir responsabilitats com la neteja i la recollida dels espais comuns. És un moment idoni per treballar les dinàmiques que sorgeixen de la convivència i explorar les dificultats relacionals i funcionals que vagin sorgint.  

Laura González, terapeuta ocupacional que treballa també en aquest espai, ens explica que aquest escenari «permet observar habilitats i potencialitats en un medi més natural, però també identificar dificultats. D’aquesta manera, podem graduar el suport que la persona necessita per ser més autònoma i podem posar el focus en aspectes com la planificació, l’execució de tasques, l’assoliment de rutines  i responsabilitats o la interacció i la relació amb els companys, per exemple».

La llar té una cuina equipada, una sala d’estar amb televisor, un espai de bugada, una terrassa i una sala destinada a l’ús de l’ordinador i a la biblioteca.

Després de recollir-ho tot, alguns decideixen descansar i veure la tele, d’altres fer la migdiada i, fins i tot, algú s’ha animat a ensenyar una companya a jugar a escacs. Trobar aquests moments de convivència és bàsic per entrenar les habilitats socials, però també és molt important tenir l’opció de decidir a què es vol destinar aquest temps d’oci i de descans i poder prendre’s també un temps per a un mateix, com faríem a qualsevol llar.

Així doncs, el pis de simulació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu permet que les persones que hi conviuen tinguin un paper més actiu en el seu procés de recuperació i potencia l'adquisició d'habilitats per a la vida autònoma. Aquí s'afavoreix que apareguin sentiments de gaudi i de confiança en un mateix, així com l'autodescobriment de potencialitats i d’interessos. I, fins i tot, com en el cas de l’Óscar, la descoberta d’un nou rol. «Soc un cocinillas», comenta en veu alta, mentre tanquen amb clau el pis i s’acomiaden fins a la propera sessió.