Implicacions de les contencions mecàniques per a l'equip d'infermeria
Resum
La contenció mecànica és una tècnica que es continua utilitzant en diversos contextos sanitaris, malgrat els efectes adversos físics (dolor, blaus, edemes, luxacions, úlceres...) i emocionals que provoquen. Les persones que han passat per una contenció la defineixen com una experiència traumàtica, que moltes vegades impedeix que tornin al servei o que demanin ajuda al sistema sanitari de salut mental per por a tornar-la a patir (Chinchilla et al., 2011; Megías et al., 2016; Sastre & Campaña, 2014; Stucchi et al., 2014). A més, no és una tècnica que es consideri efectiva per si sola, ja que s'utilitza en concomitància amb altres com la farmacològica, per la qual cosa, tenint això en compte i els seus efectes adversos, l'objectiu de tots (institucions, hospitals, professionals i persones ateses) és eliminar-ne l'ús i arribar a la contenció zero.
A més de l'impacte en les persones ateses, aquesta intervenció també afecta els professionals que han de practicar-la, que sovint senten culpa i frustració, tal com indica un estudi elaborat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu Barcelona (Manzano et al., 2022), centrat en l'impacte de les contencions mecàniques en l'equip d'infermeria.
Intervencions cap a la contenció mecànica zero
Com pot afectar l'equip d'infermeria
En el marc sanitari actual, i si parlem concretament de salut mental, aquesta tècnica la prescriu psiquiatria, però és l'equip d'infermeria qui l'executa. En les unitats de salut mental, les infermeres són les que estan presents 24 hores i són les més accessibles a les persones ateses. Habitualment, és l'equip d'infermeria qui inicia les intervencions prèvies a la contenció mecànica i, a vegades, qui ha de prendre la decisió de contenir.
Com a infermeres, la nostra funció és cuidar de les persones ateses, procurar-los el màxim benestar emocional i físic i fomentar la seva autonomia. Els nostres valors com a professionals es veuen contraposats quan es pren la decisió de restringir els moviments d'una persona. Articles com els de Keser et al. (2015), Korkeila et al. (2016), Okanli et al. (2016), Muir-Cochrane et al. (2017), Sobhy-Mahmoud (2017), Giacchero-Vedana et al. (2018) i Laukkannen et al. (2019) coincideixen que l'equip d'infermeria, en realitzar una tècnica que posa l'autonomia en un segon pla a favor de la seguretat, pot sentir:
- Preocupació.
- Ansietat.
- Tristesa.
- Dolor emocional.
- Culpa.
- Frustració.
- Fracàs.
En els articles revisats (Cocho et al., 2018; Dahan et al., 2017; Riahi et al., 2016) el personal d'infermeria s'explica a si mateixa aquesta decisió com «un mal menor». La dissonància que provoca actuar de manera no concorde als teus propis valors genera aquest tipus d'explicacions que ens donem a nosaltres mateixes per pal·liar aquesta ansietat o culpa, però que a la llarga només és un mecanisme defensiu que pot perjudicar la relació amb la persona a la qual es cuida.
Com ja hem vist, és una intervenció potencialment perjudicial a nivell físic i psicològic per a les persones ateses, i una intervenció que genera culpa i frustració en els professionals, per la qual cosa és raonable pensar en la seva eliminació.
La contenció mecànica perjudica física i emocionalment a la persona que la pateix, i genera sentiments de culpa, ansietat i frustració a la persona que la practica.
És necessari que es generi en les unitats una cultura de contenció zero, ja que s'ha vist que les actituds sobre les mesures coercitives poden veure's també modulades i influenciades per les dels companys i companyes de l'equip, creant-se el que Keser et al. (2015) anomenen Ward culture. Això passa quan una persona s'incorpora a un equip i acomoda els seus propis valors, creences i emocions als altres integrants, homogeneïtzant tant les intervencions com les pròpies actituds, ja sigui per disminuir l'ús de les contencions mecàniques com per legitimar-lo (Korkeila et al., 2016; Jalil et al., 2017; Salzmann-Erikson, 2018).
Potenciar una cultura del servei basada en els drets humans
Quines són les claus per eliminar l'ús de contencions mecàniques?
El 2010, Scanlan va plantejar set intervencions estructurades per reduir la necessitat de contencions mecàniques en les unitats de salut mental, i moltes d'elles impliquen l'equip d'infermeria. Aquestes intervencions són:
- Política de lideratge: els alts càrrecs han d'apostar per polítiques de reducció d'intervencions coercitives, ja que, si no és així, les següents intervencions no es poden dur a terme.
- Revisió externa: comitès externs a l'hospital revisen les situacions que han precipitat una contenció per prevenir que es repeteixin les intervencions
- Recopilació de dades: la seva importància radica a ser part de l'avaluació de l'eficàcia de les altres intervencions. La recopilació i exposició de les dades també pot promoure la «competència sana» entre les unitats o entre els hospitals.
- Entrenament als professionals de salut mental, tant en habilitats de desescalada de conflictes com en sensibilització.
- Involucració de la persona atesa i de la família: es proposa la participació activa tant de la persona atesa com de la família en el plantejament del tractament i en la revisió dels casos que han requerit l'ús de mesures coercitives.
- Ajust de la ràtio de personal: l'augment de les interaccions personal-persona atesa està relacionat amb la reducció de l'ús de mesures coercitives.
- Canvis estructurals de les unitats: per reduir l'estrès ambiental i promoure relacions més properes entre persones ateses i personal.
El futur de les cures passa per l’abandonament de les mesures restrictives
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
