L'ARFID, quan la selecció del menjar es converteix en trastorn

El trastorn per evitació/restricció de la ingesta d'aliments, conegut com ARFID per les sigles en anglès (Avoidant or Restrictive Food Intake Disorder), és un trastorn que forma part del grup diagnòstic dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) i que consisteix en un rebuig al menjar. A aquestes persones que seleccionen tant el menjar se'ls pot arribar a anomenar «delicats, primmirats o exigents», i es pot arribar a pensar que és un problema lleu i transitori i, en alguns casos, titllar-ho de «mania».

En l'ARFID, els nivells de gravetat oscil·len de moderat a sever. Quan estem davant d'un cas sever cal una atenció especialitzada per l'impacte que té el trastorn en el funcionament general de la persona.

Les persones amb ARFID solen rebutjar els aliments per una falta d'interès general pel menjar, per alguna por específica (a ennuegar-se, a vomitar, al dolor, entre d'altres) o per alguna característica sensorial (color, textura, olor o sabor) que repel·leixen de l'aliment, i poden arribar a ser extremadament selectius i provocar greus conseqüències en la salut física i mental, així com en el funcionament psicosocial. Alguns casos poden presentar dependència de l'alimentació enteral (sonda nasogàstrica) o de suplements nutritius per via oral.  

A diferència d'altres trastorns de la conducta alimentària:

• Les persones amb ARFID no verbalitzen por a l'augment de pes (poden presentar baix pes, normopès o sobrepès) ni distorsió de la imatge corporal.
• No rebutgen els aliments pel contingut calòric ni tenen comportaments persistents (vòmits, exercici físic excessiu, ús de laxants, entre d'altres) que interfereixin en el seu augment de pes.
• Tot i que es pot diagnosticar a qualsevol edat, respecte a altres TCA, l'ARFID sol iniciar-se en la infància i és més freqüent en nens que en nenes.
• Les persones amb ARFID informen d'un temps d'evolució de la malaltia més gran, que comporta més risc de cronificació a llarg termini.

Senyals d'alarma de l'ARFID

El principal senyal d'alarma és presentar una alimentació selectiva des de la infància, i també és indicatiu el següent:

• Tenir falta d'interès en el menjar i per menjar ja des de la primera infància.
• Presentar pèrdua de pes i senyals de desnutrició.
• Verbalitzar constantment manca de gana o alteracions gastrointestinals (dolor abdominal, sensació de plenitud, restrenyiment, nàusees, flatulències, entre d'altres).
• Menjar molt a poc a poc i quantitats petites.
• Tenir pors específiques a vomitar, asfixiar-se, deglutir, ennuegar-se, entre d'altres.
• Rebutjar els aliments per les seves característiques sensorials (color, textura, olor o sabor).
• Presentar conflictes familiars entorn del menjar i les ingestes.
• Evitar la socialització per una qüestió relacionada amb el menjar. Per exemple, nens que no volen anar a festes d'aniversari, sortides escolars o que volen evitar el menjador escolar.

L'ARFID és un trastorn d'origen multifactorial, és a dir, poden influir en el seu desenvolupament factors biològics, psicològics, socioculturals i familiars. És habitual que s'associï a altres malalties (al·lèrgies alimentàries, cardiopaties congènites, malalties gastrointestinals, entre d'altres) o a altres trastorns de salut mental com ansietat, trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), trastorn de l'espectre autista (TEA), trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i problemes d'aprenentatge.

Quin és el tractament de l'ARFID

L'ARFID requereix un abordatge multidisciplinari en què intervinguin diferents disciplines: psiquiatria, psicologia, infermeria, gastroenterologia, treball social i logopèdia, entre d'altres.

Des dels serveis especialitzats en salut mental s'ofereix un pla de tractament a nivell individual, grupal i familiar, sempre adaptat a les necessitats i a la situació de cada persona, tenint en compte que cada cas pot requerir diferents nivells de dispositius hospitalaris (els casos més greus requereixen hospitalització) quant a intensitat i sempre en funció del nivell de gravetat.

El tipus d'intervenció que es duu a terme consisteix en l'exposició gradual en viu (tècnica cognitivoconductual) als estímuls aversius (aliments rebutjats). El primer objectiu és que la persona s'exposi gradualment als estímuls evitats i, mitjançant tècniques de relaxació, disminueixin progressivament els símptomes d'ansietat que presenta davant de l'aliment temut. Mitjançant aquest procediment, el segon objectiu és poder reduir les dificultats d'afrontament i arribar a la generalització de la conducta apresa per dur-la a terme al domicili, fase que consisteix en què la persona vagi incorporant a la seva dieta diària els aliments als quals s'ha anat exposant durant el pla de tractament, i pugui assolir una alimentació variada i saludable, sempre oferint pautes d'actuació i estratègies d'afrontament.

És important destacar que l'ARFID és un TCA que presenta una gravetat clínica significativa i que té un fort impacte en el desenvolupament general (físic, emocional, social, escolar i familiar) de les persones que el pateixen. Davant la sospita d'un ARFID, cal consultar l'equip d'atenció primària per determinar el procés que cal seguir en funció de la situació clínica de cada persona.