«Si sumem esforços, serem més eficaços en la prevenció dels TCA»

«Abans de la creació de la FEACAB, les diferents associacions que hi ha repartides per tota Espanya ens reuníem només en alguna ocasió, per exemple, quan hi havia un congrés de l'Asociación española para el estudio de los trastornos de la conducta alimentaria (AETCA), que aprofitàvem per convidar a algun especialista que ens pogués donar alguna xerrada. A partir d'aquestes reunions, vam pensar que, com que totes estàvem treballant pel mateix propòsit, que és sobretot el d'ajudar les famílies i el de promoure la prevenció, el més adient era que ens federéssim, perquè així sumaríem, compartiríem i treballaríem en xarxa, que és del que es tracta. I el 1999 va sorgir la Federació.

La idea de la FEACAB és enfortir el treball i la vitalitat de totes les associacions. Cadascuna d'elles està en un territori específic i té més o menys capacitat per dur a terme projectes. Però si compartim experiències, programes i materials, podem ser més eficaços en la prevenció, en el suport a les famílies i en la sensibilització sobre els trastorns de la conducta alimentària. Dels companys i companyes de Catalunya, per exemple, hem après com fer la prevenció a les escoles. El principal repte de les federacions és, precisament, saber aprofitar el potencial d'aquesta unió tenint en compte que els recursos i força de cada entitat són molt diferents, d'aquí la importància que rebi suport com a federació i que s'hi pugui destinar temps i dedicació per obtenir resultats».

«L'Administració no aporta el suport a les famílies, perquè no arriba. Ja aconseguim prou si a una persona amb TCA se l'atén tot el temps que necessiti. Però la família també necessita un suport. Aquest suport el donem les associacions. També duem a terme programes de prevenció en els centres educatius i ajudem i acompanyem les persones afectades, i ho fem amb una relació estreta amb les unitats d'atenció dels TCA. A Aragó, recordo que només hi havia una unitat d'infantojuvenil, i les persones adultes no sabien on acudir. Al final, amb el suport de l'associació, es va crear una unitat per a adults. To i així, moltes persones venien a l'associació perquè necessitaven ajuda, però no volien rebre tractament. I per això vam crear un programa que es deia «Prevenció i motivació al tractament», amb el qual les treballadores socials dedicaven hores fins que aconseguien que la persona demanés cita amb la unitat i seguís un tractament. Aquest és un exemple del que podem fer des de les associacions. Però la Federació permet tenir influència, en aquest cas, en l'àmbit nacional, en un territori més ampli del que abasta cada associació de manera particular. Ens permet «fer soroll» i dialogar amb més força amb les administracions estatals.

Però el treball de l'Administració, evidentment, és molt important en l'atenció a les persones amb TCA. Així que com més junts treballem, millor. Això no treu que quan hem de reivindicar coses, ho fem, però amb afany constructiu, en benefici de les persones afectades i de les seves famílies. El nostre paper no és muntar una consulta paral·lela a la sanitat pública, sinó arribar allà on la sanitat pública no arriba. El suport a les famílies, ja el fem nosaltres, que som famílies». 

Si sumem esforços, podem ser més eficaços en la prevenció, en el suport a les famílies i en la sensibilització sobre els trastorns de la conducta alimentària.

Abordatges comunitaris dels trastorns de la conducta alimentària

Llegeix més

Webinar

«Les famílies troben sempre suport en les associacions. Primer, troben arguments per convèncer els seus fills i filles perquè vagin allà on els puguin tractar. I això ja és important. Però després, les famílies necessiten comprendre el trastorn i saber cap a on anar, perquè quan un TCA entra en una casa és habitual que se sentin angoixades, confoses i que necessitin informació sobre què li passa al seu fill o filla i com poden ajudar-lo. Hi ha molta literatura sobre aquest tema, però falta tocar de peus a terra. Cuidar les famílies és molt necessari, perquè són un agent clau en l'evolució i la recuperació de les persones amb trastorn alimentari. Si aprenem a conviure amb el trastorn, tenim molt terrreny guanyat.

A part de les sessions d'acollida i els tallers d'orientació, els grups d'ajuda mútua són molt valuosos, perquè donen la possibilitat de compartir inquietuds amb altres pares i mares que es troben en la mateixa situació. Encara que cada vegada hi ha més informació sobre els TCA, tenir un contacte directe és important».

La importància de la família en l’abordatge dels trastorns de la conducta alimentària

Llegeix més

«Durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19 vam treballar moltíssim, vam atendre moltes persones, però l'allau la vam tenir en tornar, i la veritat és que vam estar saturats. Ara sembla que el nombre de casos s'ha estancat una mica, però els casos són cada vegada més greus i això significa més ingressos. Així que, encara que m'alegra que cada vegada es parli més i es tingui en compte la salut mental, no només hauria de ser per dir «què important és la salut mental», sinó per posar-hi recursos de debò, per incrementar el nombre de professionals i de llits als centres».

Cuidar les famílies és molt necessari, perquè són un agent clau en l'evolució i la recuperació de les persones amb trastorn alimentari.

«Això és incontrolable i ens preocupa moltíssim. Per això, treballem conjuntament amb altres associacions i entitats, com per exemple les que es dediquen a la prevenció de l'assetjament escolar. Per promoure el bon ús de les pantalles, és important que hi hagi un treball conjunt entre les famílies i les escoles. Les famílies s'han de sentir empoderades per poder educar als seus fills i filles; i als equips docents i educadors se'ls ha de donar també formació sobre els trastorns de salut mental, sobre el bullying, sobre el suïcidi... Això és clau si volem avançar».

8 de cada 10 vídeos sobre salut mental a TikTok són falsos

Llegeix més

«Cada associació duu a terme programes de prevenció, però totes anem pel mateix camí i cap a la mateixa direcció. Quan parlem de prevenció, és important parlar de reforçar l'autoestima, de la imatge corporal, d'aprendre a estimar-nos.. A nosaltres ens preocupa que aquestes campanyes amb els infants i adolescents es facin bé, que les facin persones especialitzades, perquè hem de ser molt curosos. Hem de fer prevenció en els centres educatius, però també entre les famílies i a la societat en general.  

I aquí torna a ser imprescindible el treball en xarxa, compartir, perquè quants més aliats tinguem, més lluny arribarem amb la prevenció».