Com a norma general, es recomana respectar la confidencialitat en l’atenció a la persona menor. Es pot ponderar la necessitat d’informar els pares o tutors segons el grau de maduresa del menor, el risc de la situació i només amb el criteri d’interès superior de la persona atesa. També quan la persona ho consenteixi de manera clara o en casos justificats.

El consentiment de la persona menor (o representant legal en el seu cas) és imprescindible per divulgar, però no és suficient. Malgrat tenir el permís, el professional només ha de divulgar, si és imprescindible fer-ho, per un bé que prevalgui sobre el deure del secret.

Però la confidencialitat en temes de salut no és un deure absolut, sinó relatiu. Poden ser situacions eximents de confidencialitat les següents:

• En cas de greu risc per a la salut o la vida del menor.
• En cas que el menor sigui víctima d’un delicte, negligència o abús.
• Si amb el silenci del professional es causa probablement un perjudici a la persona atesa.
• Possibles danys a tercers, ponderant la gravetat del dany, la seva probabilitat, la identificació de víctimes potencials, probabilitat que una intervenció pugui mitigar-lo o fracàs en la utilització d’altres mitjans diferents de la ruptura de la confidencialitat.