Les autolesions en joves

L’autolesió fa referència al fet de fer-se mal intencionadament, per exemple colpejant-se o cremant-se a propòsit. Aquestes conductes són més habituals del que podríem pensar, sobretot en els joves d’entre 12 i 25 anys. Alguns estudis demostren com aquests tipus de conductes s’han incrementat en el últims anys en la població general, i podrien afectar fins a 3 de cada 10 joves.

És important tenir en compte que, quan una persona s’autolesiona no pretén acabar amb la pròpia vida, si no que és un mecanisme per fer front a algun problema o dificultat. Moltes persones que s’autolesionen expliquen que ho fan perquè no se senten capaços d’afrontar una emoció intensa (com la tristesa o la ràbia), i utilitzen l’autolesió per intentar reduir, gestionar o escapar d’aquests sentiments.

El fet que pugui existir un alleujament emocional després d’autolesionar-se, pot fer que en un futur s’utilitzi aquesta mateixa estratègia per gestionar les emocions difícils. No obstant, aquest efecte no dura gaire i, a mig i llarg termini, és molt probable que apareguin sentiments encara pitjors, com la culpa o la por.

A més, les persones que s’autolesionen, acostumen a experimentar més patiment emocional, dificultats per relacionar-se i un pitjor rendiment acadèmic. Per tant, es pot afirmar que l’autolesió pot esdevenir un problema molt seriós.

Les persones que s’autolesionen manifesten que com més cops ho fan, més difícil és parar. Tot i així, deixar d’autolesionar-se és possible. Moltes persones que acostumaven a autolesionar-se han trobat maneres més saludables d’afrontar les situacions i gestionar les emocions, i han deixat de fer-ho.

Estratègies per deixar d'autolesionar-se

Un primer pas per deixar d’autolesionar-se és explicar-ho a algú proper. Les persones que ho fan poden experimentar por, vergonya o frustració. És important buscar a algú amb qui es tingui confiança. D’altra banda, la persona que està escoltant aquesta informació també pot sentir enuig, molèstia o desconcert. És per això que és important ser conscient de les emocions d’aquell moment. La persona que està demanant ajuda necessita rebre un missatge de suport, sense judicis.

També és necessari que no rebi amenaces o acusacions (per exemple, «si m’estimes has de deixar d’autolesionar-te»). És molt important que la persona sàpiga que no està sola.

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

Ir al artículo

De vegades, l’autolesió pot produir-se en el context educatiu. Per a molts joves aquesta pot ser una conducta que es fa en secret i, per tant, pot resultar molt difícil parlar-ne. Quan es parla, habitualment és amb un company o companya abans que amb un adult. Això pot generar malestar i preocupació entre la resta de companys de classe, que poden sentir inseguretat en relació a com han d’actuar per ser d’ajuda. Per tot això, és recomanable que els centres educatius tinguin un protocol de resposta, que detalli com ha d’actuar cada un dels professionals davant un cas d’autolesió, tant a nivell individual com a nivell de grup.

Obtenir ajuda professional pot ser una alternativa. Consultar amb un professional és recomanable quan l’autolesió és freqüent (més de 5 cops en l’últim any), existeix un malestar emocional significatiu i persistent, el mètode és potencialment perillós (com ara tallar-se), i quan hi ha una alta sensibilitat al rebuig social. També pot ser necessari quan la persona ha intentat deixar l’autolesió sense èxit.

En aquests casos, pot ser d’ajuda parlar amb el seu professional de la salut referència al centre d’atenció primària o amb un professional de la salut mental, com ara un psicòleg clínic. Actualment existeixen tractaments útils per a l’autolesió. Habitualment, aquest tractament es podrà fer en un entorn ambulatori, de manera que la persona pugui continuar amb les seves rutines del dia a dia.