La confidencialitat es refereix al dret de les persones ateses a que no es divulgui la informació que han facilitat o relativa al seu procés d’atenció. 

La Llei reconeix el dret a la intimitat de tota persona, sense distinció d’edat o nivell de competència, obligant sempre al respecte vers la confidencialitat de les seves dades. Si bé, com a criteri general, el titular del dret a la informació és la persona atesa, la llei també legitima el fet de compartir la informació amb els familiars o persones vinculades a la mateixa quan aquesta no té plena competència per entendre aquesta informació.

La confidencialitat entre el professional de la salut i l’infant o adolescent es configurarà com el deure de preservar la informació quan sigui la persona menor qui demani aquesta confiança del professional de la salut, situació que no necessàriament té lloc sempre i que, només sol passar quan la persona menor es troba davant de situacions o decisions que afecten la seva esfera més íntima i personal (salut sexual i reproductiva, consum de tòxics, etc.) que vol preservar com a pròpies , i segurament no en intervencions de risc vital en les quals serà el mateix adolescent qui sol·licitarà l’assistència i l’acompanyament dels seus pares.