A diferència del document de voluntats anticipades (testament vital), la PDA no és judicialment vinculant i reflecteix un acord entre les parts:

• La persona afectada, que tria qui són les altres parts.
• El o la professional, amb potestat per garantir el compliment de la PDA durant una recaiguda.
• L'entorn de suport de la persona, que pot incloure familiars, amistats, altres professionals, etc.

La PDA se situa en un model d'atenció basat en drets i de decisions amb suport, i per tant accepta l'error com a possibilitat (assumeix el risc) i dona llibertat d'elecció d'alternatives. En incloure en el procés i en les preferències les persones que tenen cura i acompanyen la persona amb un problema de salut mental, permet atendre també les necessitats de les persones que conformen aquest entorn, disminuint així el risc de patiment psíquic que puguin manifestar i prevenint que desenvolupin alhora un trastorn mental.