Els plans d'atenció individualitzats, una pràctica per protegir els drets

Al llarg de la història, l'estigma i la vulneració dels drets fonamentals han estat una constant en l'atenció a les persones que tenen problemes de salut mental, en tots els àmbits de les seves vides. Aquesta situació genera la negació d'oportunitats i l'exclusió social d'aquestes persones, els impedeix viure una vida plena i es converteix en la principal barrera per a la seva integració a la comunitat.

Es construeix, doncs, un estat d'excepció on es perpetua la invisibilització de les seves necessitats i les seves capacitats, tant a nivell individual com col·lectiu. A més, hi ha una manca d'accés a tractaments i recursos efectius de proximitat i també falten estratègies per desenvolupar i implementar models efectius d'atenció comunitària, especialment, plans d'atenció individualitzats (PAI) i personalitzats, que prioritzin l'autonomia, la recuperació i la inclusió social (López et al., 2008; Fisher, 2014; Salut Mental Catalunya, 2022; Corrigan y Rao, 2012).

Què hauríem de saber sobre l'estigma?

Ir al artículo

Malgrat això, els moviments d'activistes en primera persona estan avançant en la defensa dels drets d'autonomia i llibertat de decisió dels usuaris dels serveis de salut mental, amb l'aposta de plans personalitzats com el Manual de Recuperació i Autogestió de Benestar (Sampietro, 2018). Ens trobem en un moment històric i social en què, per primera vegada, s'estan implementant canvis en les institucions i en les polítiques, que apunten a protegir els drets de les persones amb problemes de salut mental com a un camí cap a la recuperació en comunitat (Sampietro, 2023; OMS, 2010, 2013, 2015; Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 2015; EDHC, 2019).

L'aposta per un model assistencial comunitari i de recuperació impulsa un nou enfocament i estratègies per a la transformació dels serveis, com per exemple l'elaboració de procediments individualitzats que acceptin la diversitat personal i garanteixin el dret a decidir lliurement de la persona atesa, així  com el tipus de recursos que precisa (Anthony, 1993; Pilgrim, 2008; NAMI, 2014; Sampietro, 2018, 2023; Slade, 2009). 

Aquests procediments o plans personalitzats estan relacionats estretament amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD, 2006) i l'empoderament de les persones amb problemes de salut mental (OMS, 2010), que protegeix el dret a la salut, l'autodeterminació, la igualtat, la dignitat i l'atenció integral.

El model de recuperació, un canvi de paradigma en l’abordatge de la salut mental

Ir al artículo

Què és el pla d'atenció individualitzat (PAI) 

El pla d'atenció individualitzat (PAI) o també conegut com a pla terapèutic individualitzat (PTI) és un recurs alineat amb el Manual per a la Recuperació i Autogestió del benestar (Sampietro i Gavaldà-Castet, 2018) que pertany i acompanya a la persona en tot el seu procés assistencial.

És una eina que afavoreix el treball en equip interdisciplinari i la continuïtat assistencial mitjançant l'adaptació dels diferents recursos de suport integral sanitaris i no sanitaris («normalitzats») a la persona atesa. Recull els principals referents pròxims i recursos de suport en un document integrat en la història de salut de la persona atesa (Somme, 2007). Es tracta d'un instrument fonamental per a la gestió i la coordinació de les cures que rep una persona, i es dissenya a partir d'una avaluació integral de les seves necessitats i capacitats. El PAI estableix els valors i les preferències de la persona, els objectius, les intervencions i l'avaluació dels resultats en tots els aspectes del seu benestar social, físic i emocional (Anthony, 1993; OMS, 2005; NICE, 2009, 2011; GuíaSalud, 2022).

Com elaborar el pla d'atenció individualitzat 

La seva implementació comporta unes certes dificultats per als professionals, entre les quals s'han identificat la falta de pautes del procediment i la falta de comoditat a l'hora de fer servir l'eina, ja que es percep més com un instrument administratiu, poc acadèmic i no clínic-assistencial, a més de la necessitat formació i entrenament per fer-ne un ús adequat (Chamberlain i Rapp, 1991; Newcomer, 2002; Lowe, 2010).

Quan s'elabora un PAI, hi ha alguns errors comuns que es poden repetir, als quals hem de posar solució. Per això, és important tenir en compte algunes de les característiques que ha de tenir un pla d'atenció individualitzat, que ha de ser: 

Multidireccional

Ha de partir d'una comunicació multidireccional i una interacció fluida i efectiva entre totes les parts implicades: la persona atesa, els professionals referents i la família o entorn més proper.

La retroalimentació durant el procés d'elaboració del PAI entre les parts construeix una aliança més ferma i facilita la resolució de problemes de manera més àgil i eficient. S'ha de promoure la participació de totes les parts, que ajudarà a que hi hagi més comprensió i col·laboració en general.

Centrat en les necessitats de la persona

Ha de ser una atenció centrada en i des de la persona, en la qual la prioritat que ha de constar sempre són els objectius de la pròpia persona, les seves necessitats i capacitats, a més de les seves preferències i valors. L'eficàcia d'un sistema de salut es medeix per l'accessibilitat a una atenció integral de qualitat i per la subjectivitat expressada per les persones ateses.

Els professionals de la salut tenen la responsabilitat ètica i professional d'oferir la millor atenció possible, independentment de les dificultats personals o laborals que puguin enfrontar. 

Accessible i comprensible per a la persona atesa

Un escrit tècnic, complex o dens acadèmicament pot dificultar la comprensió i la transferència efectiva d'informació i no respectar l'accessibilitat i el dret a la informació.

Dins dels objectius essencials del PTI, s'ha de garantir l'accés a l'historial clínic, imprès en paper o digitalment, per a professionals i persones ateses, amb un llenguatge accessible, clar, col·loquial, per evitar la mala interpretació i garantir que la informació comunicada sigui comprensible. La participació de la persona atesa ha d'impactar positivament en els resultats de salut i en l'atenció dels serveis.

Holístic i humanista

No es tracta de corregir «el que està fet malbé». Aquest enfocament estigmatitzant és l'error més gran a l'hora d'elaborar un PTI, perquè suggereix una visió limitada i reduccionista dels problemes de salut mental  i mira la persona únicament a través del prisma dels seus trastorns, símptomes o dificultats.

L'atenció a la salut mental ha de ser holística i humanista i posar èmfasi especialment en el valor, la dignitat i el benestar de la persona; abordar la persona com un tot i considerar les seves dimensions físiques, emocionals, socials i espirituals. Per això, el PAI ha de: 

• Promoure el desenvolupament de les seves pròpies estratègies d'afrontament i recuperació (empoderament). Això implica escoltar les seves experiències, respectar les seves eleccions i secundar-les en la creació del seu pla d'atenció individualitzat, que s'alineï amb els seus valors i les seves metes personals.

• Identificar i enfortir les capacitats de la persona, especialment la capacitat d'adaptació davant situacions adverses, construint habilitats i recursos que la persona pugui utilitzar a llarg termini.

• Evitar recaigudes i promoure el benestar constant i la qualitat de vida de la persona. La cura de la salut mental no ha de ser només reactiva davant d'una crisi, sinó una eina de prevenció i suport continuat.

• Teixir xarxes de suport que incloguin la família, les amistats i altres recursos comunitaris és essencial. La salut mental no s'aborda en aïllament; el context social i l'entorn de la persona juguen un paper clau en la seva recuperació.

Elaborat amb la participació de la persona atesa i dels professionals

No es tracta només d'opinar ni de demanar l'opinió. La importància de la personalització de les cures i la col·laboració i participació activa tant dels professionals referents com de les persones ateses empodera tots dos i els fa sentir que la seva experiència i perspectiva són valorades. Això pot millorar la presa de decisions, l'adherència al tractament, la satisfacció de la persona, els resultats de salut i els serveis.

Bones pràctiques en el suport a la presa de decisions

Llegeix més

Més enllà de respondre preguntes

Cal practicar una atenció integral multidisciplinària que inclogui la prevenció i coordinació del professional, l'escolta activa, oferir suport emocional, educar i proporcionar eines per a l'autocura.

La construcció del vincle o aliança entre el professional i la persona atesa mitjançant l'escolta activa i l'empatia mútua i el fet de considerar i respectar l'opinió de l'altre pot aconseguir una relació de confiança i respecte mutu, essencial per a la recuperació de la persona.

Equilibri entre la protecció i l'autonomia

No es tracta de basar-se en el risc, però amb sobreprotecció. És a dir, és important protegir les persones de riscos greus, però una sobreprotecció constant pot ser contraproduent, pot crear dependència i falta de confiança en un mateix (autoestima) i impedir el desenvolupament d'habilitats per a la vida.

S'ha de trobar un equilibri saludable que permeti tant la protecció com el creixement personal amb autonomia en la presa de decisions i capacitat d'adaptació a situacions difícils.

Dinàmic i proactiu

És una eina dinàmica i no s'ha d'adoptar una actitud passiva, sinó més aviat una actitud proactiva. La proactivitat implica actuar amb reflexió, mantenint l'esperança i una actitud positiva, fins i tot quan les accions immediates no són possibles, i s'ha d'acompanyar amb accions concretes i plans personalitzats.

Suport mutu i treball en equip

Un pla d'atenció individualitzat no ha de ser mai un «I jo què?». La salut mental comunitària és una responsabilitat compartida entre àmbits i serveis, i tots han de contribuir al benestar comú; cada professional i també la persona atesa s'han de responsabilitzar del seu propi benestar per poder contribuir de manera efectiva amb suport mutu i treball en equip.

Palanca de canvi en el model d'atenció

No és una cosa espontània ni simple, i no ha de ser un acte de maquillatge o de moda. El PTI va més enllà d'un tractament o d'una intervenció, ha de ser una palanca de canvi en la consolidació del model d'atenció en salut mental basat en la recuperació i un indicador dels serveis per mesurar la qualitat assistencial que s'ofereix. Cal invertir temps i treballar conjuntament per elaborar i construir un PTI, que pot arribar a ser el projecte de vida d'una persona.

Què ha de contenir un pla d'atenció individualitzat

Evaluació inicial

• Es recopila informació detallada sobre la condició de la persona atesa i les seves necessitats.
• S'utilitzen eines d'avaluació estandarditzades i entrevistes clíniques.

Planificació

• Amb la informació obtinguda, es dissenyen les intervencions i s'estableixen els objectius de la cura.
• S'assignen responsabilitats als diferents membres de l'equip de salut.

Implementació

• Es duen a terme les intervencions planificades.
• Es brinda suport i tractament a la persona segons el que s'estipula en el PTI.

Monitoratge i avaluació

• Es realitza un seguiment continu de l'estat de la persona atesa.
• S'avalua l'efectivitat de les intervencions i s'ajusten segons calgui.

Revisió i ajust del Pla

• El PTI es revisa i modifica periòdicament en funció del progrés de la persona atesa i de qualsevol canvi en la seva condició.