Totes les persones tenen dret a prendre decisions lliurement en tots els àmbits de la seva vida, també les persones amb problemes de salut mental.

Això implica decidir sobre aspectes de la seva quotidianitat (on i amb qui viure, tenir o no parella, fills, etc.). Però decidir com volen viure de vegades es veu limitat per la manca de recursos i d’alternatives de suport a la vida independent, i també perquè la família i els equips professionals que les atenen, tot i que de forma benintencionada, de vegades prenen algunes decisions en nom de la persona. 

Les persones amb problemes de salut mental també tenen dret a decidir sobre el tractament que reben. Perquè això sigui possible, no només cal l’assessorament dels equips professionals, sinó també que hi hagi alternatives al tractament farmacològic i a l’ingrés.

La seva capacitat de prendre decisions de vegades es pot veure afectada pel problema de salut mental, però no de manera permanent ni absoluta, sinó excepcional. Fins i tot en els moments en què experimenten crisis greus, s’ha de protegir i garantir el seu dret a decidir. Per això, cal fer tot el possible perquè la persona conservi la seva capacitat jurídica, disposi dels suports a la presa de decisions que en cada moment pugui necessitar (per exemple, l’assistent personal) i faci ús de garanties com la planificació de decisions anticipades (PDA).